PLANTES DEL PORT I

Equisets i falgueres. Arbres i arbustos, arbres monumentals

Autors: F. Royo, L. de Torres, R. Curto, S. Cardero,

J. Beltran, M. Arrufat & A. Arasa.

Edició: Grup de Recerca Científica 'Terres de l'Ebre'. EbreRecerca

© 2008

ISBN: 978-84-612-2892-8

Abies, 82

Acer, 119

Adiantum, 52

Aesculus, 124

Ailanthus, 125

Amelanchier, 126

Anagyris, 127

Anthyllis, 128

Antirrhinum, 129

Arbutus, 130

Artemisia, 132

Asparagus, 134

Asplenium, 53

Berberis, 135

Botrychium, 45

Bupleurum, 136

Buxus, 138

Cedrus, 84

Celtis, 140

Ceratonia, 141

Ceterach, 61

Chamaerops, 143

Cheilanthes, 62

Cistus, 145

Clematis, 148

Colutea, 150

Coriaria, 151

Cornus, 152

Coronilla, 153

Corylus, 155

Crataegus, 157

Cupressus, 85

Cystopteris, 63

Cytisophyllum, 158

Daphne, 159

Dorycnium, 161

Dryopteris, 64

Ephedra, 88

Equisetum, 42

Erica, 163

Euphorbia, 165

Fagus, 166

Ficus, 168

Fraxinus, 170

Genista, 173

Gymnocarpium, 66

Hedera, 176

Ilex, 177

Inula, 178

Jasminum, 179

Juglans, 180

Juniperus, 90

Laurus, 181

Lavandula, 182

Lavatera, 183

Ligustrum, 184

Lithospermum, 185

Lonicera, 186

Lycium, 190

Myrtus, 191

Nerium, 193

Olea, 194

Ononis, 196

Ophioglossum, 46

Opuntia, 198

Osyris, 199

Phillyrea, 200

Phyllitis, 67

Picea, 93

Pinus, 94

Pistacia, 202

Platanus, 205

Plumbago, 206

Polypodium, 69

Polystichum, 70

Populus, 207

Prunus, 210

Pteridium, 72

Punica, 213

Pyrus, 214

Quercus, 215

Rhamnus, 221

Robinia, 225

Rosa, 226

Rosmarinus, 234

Rubus, 235

Ruscus, 239

Ruta, 240

Salix, 241

Sambucus, 246

Smilax, 247

Sorbus, 248

Taxus, 104

Tilia, 251

Ulex, 253

Ulmus, 254

Viburnum, 256

Vitis, 258

https://usuaris.tinet.cat/aarasa/

 NOVA PUBLICACIÓ 

DEL 

GRUP EBRERECERCA

VERTEBRATS DEL PORT

Autors: Victor Gimeno Sanz, Carles Flaquer i Felix Amat

Edició: Grup de Recerca Científica 'Terres de l'Ebre'. EbreRecerca

© 2020

ISBN: 978-84-09-22527-9

Índex de gèneres i espècies

Achondrostoma arcasii, 26

Alburnus alburnus, 28

Alytes obstetricans, 56

Anguilla anguilla, 24

Anguis fragilis, 83

Apodemus sylvaticus, 190

Arvicola sapidus, 186

Atelerix algirus, 107

Barbastella barbastellus, 121

Barbus haasi, 29

Bufo spinosus, 58

(Canis lupus), 147

Capra pyrenaica, 174

Capreolus capreolus, 171

Carassius auratus, 31

(Cervus elaphus), 173

Chalcides bedriagai, 81

Coronella austriaca, 87

Coronella girondica, 89

Crocidura russula, 109

Cyprinus carpio, 32

Eliomys quercinus,184

Epidalea calamita, 60

Eptesicus serotinus, 123

Erinaceus europaeus, 107

Felis silvestris, 163

Genetta genetta, 161

Gobio lozanoi, 33

Hemidactylus turcicus, 74

Homorrhois hippocrepis, 91

Hypsugo savii, 125

Luciobarbusgraellsii, 34

Lepus europaeus, 199

Lepus granatensis, 202

Lutra lutra, 150

(Lynx pardinus),166

Malpolon monspessulanus, 85

Martes foina, 153

Mauremys leprosa, 70

Meles meles, 155

Micropterus salmoides, 44

 Microtus duodecimcostatus, 188

Miniopterus schreibersii, 143

Mus musculus, 192

Mus spretus, 193

Mustela nivalis, 157

Mustela putorius, 159

Myotis blythii, 126

Myotis crypticus, 127

Myotis dubentoni, 128

Myotis emarginatus, 130

Myotis escalerai, 131

Myotis myotis, 133

Natrix astreptophora, 93

Natrix maura, 95

Nyctalus lasiopterus, 136

Nyctalus leisleri, 135

Nyctalus noctula, 136

Onchorhyncus mykiss, 33

(Ovis aries), 180

Oryctolagus cuniculus, 204

Parachondrostoma miegii, 36

Pelodytes punctatus, 62

Pelophylax perezi,64

Pipistrellus khulii, 137

Pipistrellus pipistrellus, 138

Pipistrellus pygmaeus, 139

Plecotus auritus, 141

Plecotus austriacus, 142

Pleurodeles waltl, 51

Podarcis liolepis, 75

Psammodromus algirus, 77

Rattus norvegicus, 195

Rattus rattus, 197

Rhinolophus euryale, 116

Rhinolophus ferrumequinum, 118

Rhinolophus hipposideros, 120

(Salamandra salamandra), 53

Salmo trutta, 41

Sciurus vulgaris, 182

Squalius pyrenaicus, 37

Suncus etruscus, 111

Sus scrofa, 167

Tadarida teniotis, 145

Tarentola mauritanica, 72

Timon lepidus, , 79

Tinca tinca, 38

Triturus marmoratus, 54

Vipera latastei, 95

Vulpes vulpes, 148

Zamenis scalaris, 97

GEOLOGIA APLICADA TERRES DE L'EBRE MAESTRAT DELTA DEL EBRO, TORTOSA, AMPOSTA, GANDESA, MORA D'EBRE, FALSET, MIAMI, VINAROS, TRAIGUERA, CATI, LA JANA, SANT MATEU, LA SALSADELLA, CANET LO ROIG, ROSSELL, CALIG, BENICARLO, PEÑISCOLA, ALCALA DE XIVERT, ALCOCEBRE, CERVERA, SANT JORDI, XERT, SANT RAFEL, LA RAPITA, ALCANAR, ULLDECONA, VALENTINS, SANT JOAN DEL PAS, BARRI CASTELL, LA SENIA, GODALL, LA GALERA, MASDENVERGE, FRAGINALS, SANTA BARBARA, MAS DE BARBERANS, SANT JAUME D'ENVEJA, MONTELLS, LOUET, POBLE NOU, DELTEBRE, RIUMAR, L'AMPOLLA, CAMARLES, PERELLO, AMETLLA DE MAR, L'ALDEA, BITEM, VINALLOP, CAMPREDO, REGUERS, ROQUETES, JESUS, ARRABAL, ALFARA, PAULS, XERTA, TIVENYS, BENIFALLET, PINELL, HORTA SANT JOAN, ARNES, BAT, BATEA, CASERES, CORBERA, FATARELLA, VILLALBA DELS ARCS, POBLA MASSALUCA, FLIX, RIBAROJA, ASCO, VINEBRE, GARCIA, MORA NOVA, MIRAVET, BENISSANET, GINESTAR, RASQUERA, DARMOS, TIVISSA, MOLAR, LA TORRE, LA PALMA D'EBRE

--------------------------

https://usuaris.tinet.cat/aarasa/

https://www.ebrerecerca.cat

  -+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-

GEOLOGIA APLICADA

per saber quanta aigua tens - para saber cuanta agua tienes

aigües superficials - aiguas superficiales

aigües subterrànies - aguas subterráneas

pous i fonts - pozos y fuentes

analítiques d'aigua - análisis de aguas

Construcció d’un pou. Maquinària especialitzada. Dibuixar l’estratigrafia Disposar d’una bona canonada i reixeta adient a les zones permeables Realitzar diagrafia gamma ray pot ser una bona alternativa Realització aforament. Canonada i bomba. Es pot fer un aforament amb cabal continu o escalonat progressiu Anotar descensos i recuperació del nivell de l’aigua. Fonamental L’experiència orienta on posar la bomba i la seua potència. Les característiques hidràuliques del pou ens permetran una millor gestió de l’aigua subterrània Aquí és on entra la necessitat de calcular les característiques. L’aqüífer s’ha d’utilitzar en coneixement. No hi ha prou en bombejar aigua. No s’han de malbaratar els recursos d’aigües subterrànies. Amb el coneixement de les característiques hidràuliques, es poden conèixer variables com: Transmissivitat Coeficient emmagatzematge Eficiència del pou. Pèrdues de càrrega Radi influència Descensos al pou i altres de veïns, valorant impactes Com respondrà el pou a bombejos continus sense parades Com respondrà el pou amb bombejos i parades amb recuperació Quines afeccions tindran altres pous veïns Qualitat de l’aigua … … … …

Construcción de un pozo. Maquinaria especializada. Dibujar estratigrafía Disponer de una buena tubería y rejilla adecuada en las zonas permeables Realizar diagrafía gama ray, puede ser una buena alternativa Realización aforo. Tubería y bomba. Se puede hacer un aforo con caudal continuo o escalonado progresivo Anotar descensos y recuperación del nivel del agua. Fundamental. La experiencia orienta donde poner la bomba y su potencia. Las características hidráulicas del pozo nos permitirán una mejor gestión del agua subterránea. Aquí es donde entra la necesidad de calcular las características. El acuífero se debe utilizar en conocimiento. No hay suficiente en bombear agua. No se deben malgastar los recursos de aguas subterráneas. Con el conocimiento de las características hidráulicas, se pueden conocer variables como: Transmisividad Coeficiente almacenamiento Eficiencia del pozo. Pérdidas de carga Radio influencia Descensos en el pozo y otros vecinos, valorando impactos Como responderá el pozo a bombeos continuos sin paradas Como responderá el pozo con bombeos. paradas y recuperación Qué afecciones tendrán otros pozos vecinos. Calidad del agua … … … …

---

a>  

GESTIÓ DELS SEDIMENTS DEL RIU EBRE:

OPTIMISME VS MESURES PAL·LIATIVES

GESTIÓN DE LOS SEDIMENTOS DEL RÍO EBRO: OPTIMISMO VS MEDIDAS PALIATIVAS

ARTICLE

RESUM. La pervivència del delta de l'Ebre a mig-llarg termini està seriosament compromesa per la regressió de la línia de costa causada fonamentalment per la disminució de les aportacions sedimentàries, els fenòmens de subsidència i la pujada del nivell del mar. S’aporta una valoració sobre en quina mesura la subsidència de la plana deltaica podria ser contrarestada a partir de la gestió del sediment de la conca hidrogràfica i la utilització dels canals de reg com conductes per aportar sediment. Per a això, s'estimen les aportacions de sòlids en suspensió en el curs baix del riu Ebre durant els anys hidrològics 2010-2011 al 2017-2018 i les potencials reserves de sediment acumulat en les preses. Els resultats obtinguts suggereixen que només una utilització integral i decidida de tots els recursos sedimentaris de la conca hidrogràfica podria contrarestar de forma significativa i a mig termini els efectes de la subsidència a la plana deltaica.

RESUMEN. La pervivencia del delta del Ebro a medio-largo plazo está seriamente comprometida por la regresión de la línea de costa causada fundamentalmente por la disminución de los aportes sedimentarios, los fenómenos de subsidencia y la subida del nivel del mar. Se aporta una valoración sobre en qué medida la subsidencia de la llanura deltaica podría ser contrarrestada a partir de la gestión del sedimento de la cuenca hidrográfica y la utilización de los canales de riego como conductos para aportar sedimento. Para ello, se estiman las aportaciones de sólidos en suspensión en el curso bajo del río Ebro durante los años hidrológicos 2010-2011 al 2017-2018 y las potenciales reservas de sedimento acumulado en las presas. Los resultados obtenidos sugieren que sólo una utilización integral y decidida de todos los recursos sedimentarios de la cuenca hidrográfica podría contrarrestar de forma significativa y a medio plazo los efectos de la subsidencia en la llanura deltaica.

AIGUA SUBTERRÀNIA - AGUA SUBTERRÁNEA

Construcció d’un pou. Maquinària especialitzada. Dibuixar l’estratigrafia Disposar d’una bona canonada i reixeta adient a les zones permeables Realitzar diagrafia gamma ray pot ser una bona alternativa Realització aforament. Canonada i bomba. Es pot fer un aforament amb cabal continu o escalonat progressiu Anotar descensos i recuperació del nivell de l’aigua. Fonamental L’experiència orienta on posar la bomba i la seua potència. Les característiques hidràuliques del pou ens permetran una millor gestió de l’aigua subterrània Aquí és on entra la necessitat de calcular les característiques. L’aqüífer s’ha d’utilitzar en coneixement. No hi ha prou en bombejar aigua. No s’han de malbaratar els recursos d’aigües subterrànies. Amb el coneixement de les característiques hidràuliques, es poden conèixer variables com: Transmissivitat Coeficient emmagatzematge Eficiència del pou. Pèrdues de càrrega Radi influència Descensos al pou i altres de veïns, valorant impactes Com respondrà el pou a bombejos continus sense parades Com respondrà el pou amb bombejos i parades amb recuperació Quines afeccions tindran altres pous veïns Qualitat de l’aigua … … … …

Construcción de un pozo. Maquinaria especializada. Dibujar estratigrafía Disponer de una buena tubería y rejilla adecuada en las zonas permeables Realizar diagrafía gama ray, puede ser una buena alternativa Realización aforo. Tubería y bomba. Se puede hacer un aforo con caudal continuo o escalonado progresivo Anotar descensos y recuperación del nivel del agua. Fundamental. La experiencia orienta donde poner la bomba y su potencia. Las características hidráulicas del pozo nos permitirán una mejor gestión del agua subterránea. Aquí es donde entra la necesidad de calcular las características. El acuífero se debe utilizar en conocimiento. No hay suficiente en bombear agua. No se deben malgastar los recursos de aguas subterráneas. Con el conocimiento de las características hidráulicas, se pueden conocer variables como: Transmisividad Coeficiente almacenamiento Eficiencia del pozo. Pérdidas de carga Radio influencia Descensos en el pozo y otros vecinos, valorando impactos Como responderá el pozo a bombeos continuos sin paradas Como responderá el pozo con bombeos. paradas y recuperación Qué afecciones tendrán otros pozos vecinos. Calidad del agua … … … …

              AIGUA SUPERFICIAL - AGUA SUPERFICIAL

Declaració ús i contaminació de l’aigua (DUCA) Aigües residuals. Inundacions. Contaminació sòls

Declaración uso y contaminación del agua (DUCA) Aguas residuales. Inundaciones. Contaminació de suelos

 

Nova web del Grup EbreRecerca

Podreu valorar Qui som

Les nostres publicacions

Altres publicacions i treballs

Col·laboracions

Galeria amb activitats

ebrerecerca.cat