HOMENATGE A PIUS FONT i QUER
31-5-2015
BIOGRAFIA
Encara que Font
Quer va nàixer a Lleida ( al 1888, fill de farmacèutic ) , essent ell ben menut
la família es va traslladar a viure a Manresa. (Val a dir que va conservar
sempre la parla occidental.) De la comarca del Bages són els seus primers treballs
i la tesi doctoral en Farmàcia. Era també llicenciat en Ciències Químiques.
Va pertànyer al
cos de Farmàcia Militar el que li va permetre, aprofitant les diferents
destinacions, fer estudis de les respectives flores locals, pot ser els més
valuosos els duts a terme a les muntanyes del Rif.
La seva vida professional
va estar lligada fonamentalment al Museu de Ciències Naturals de Barcelona del
que va ser nomenat Director el 1930. D’allí sorgiria el seu gran projecte de
l’Institut Botànic que va començar a caminar el 1935 per esdevindre una
institució de reconegut prestigi internacional.
En les oposicions
per a professor a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de
Barcelona ( 1922 ) la plaça fou atorgada a un altre aspirant. molt menys preparat
, fet que va provocar un gran enrenou entre el món científic de tot l’ estat.
Any després, (
1932 ) entraria a formar part del claustre de la Escola Superior
d’Agricultura de Barcelona ( d’allí sortiria Introducció a la Botànica ) i al
1933
al de la Universitat Autònoma com a
professor de Botànica Farmacèutica.
En acabada la
guerra va ser condemnat a vuit anys de presó, sota una absurda acusació de rebel·lió militar. En va complir dos
(Montjuich :1939-41) . Les pressions de diversos científics van aconseguir
aturar aquell disbarat, encara que, se’l
va desproveir de tots els seus càrrecs .
La Editorial Labor de Barcelona el va contractar com a cap de redacció de les seccions de
Farmàcia , Química i Ciències Naturals. Així veurien la llum els manuals de Medicamenta,
el Diccionario
de Botànica, publicacions divulgatives com Plantas Medicinales
, i altres.
La gran tasca
investigadora de Font Quer , va incloure a més dels nombrosos treballs de
sistemàtica, la geobotànica (va ser l’introductor a Catalunya dels mètodes
fitosociològics de Braun-Blanquet) i la micologia.
Amb la seua mort,
el 1964 , desapareixia una de les figures més transcendents de la botànica
europea del segle XX.
BIBLIOGRAFIA
SELECTIVA
D’entre més de
200 articles, publicacions i traducciones voldríem consignar només els següents
1.- Treballs més o
menys vinculats a les Terres de l’Ebre
.- Una excursión botànica a la Catalunya Transibèrica.
Treb.Inst.Catal. Hist. Nat.I : 1- 27
Barcelona 1915.
.- La ciència d’en Sovatger. Butll. Centre Excurs. del Bages gener-març. Manresa 1916.
.- Vuit dies d’excursió botànica als Ports de Tortosa. Anuari
Junt. Ciènc .Nat. . II : 619-632 Barcelona 1917.
.- Contribució al coneixement de la flora catalana
occidental. Treb. Mus.Ciènc.Nat. V. 1 sèr. Bot. 3 : 193-233, 2 làm. Barcelona 1920.
.- El Zigophyllum
album a Catalunya. Butll.Inst.Catal.Hist.Nat.XXXIV
: 193-195, Barcelona 1934.
.- Vegetació ( de la comarca de Tortosa ). Inst.Catal. Hist. Nat.: 19-23 Barcelona
1935
2.- Llibres publicats
.- Iniciació a la Botànica.- 1938
.- Flórula de Cardó . 1950
.- Diccionario de Botànica. 1953
.- Botànica pintoresca . 1960
.- Plantas Medicinales ( El Dioscórides renovado ). 1962
Presentació de la sortida per part de Rafel Curto i Salva Cardero membres d'Ebrerecerca
Rafel Curto conversant amb el catedràtic de botànica de la UB Julià Molero i Joan Felip
Assistents a la sortida homenatge a Pius Font i Quer
per a la posteritat....
classificant......
Tragopogon sp
Aquilegia vulgaris
Platanthera chlorantha
Cephalanthera rubra
Centaurea lagascana podospermifolia
començant a dinar a Millers...