SISMICIDAD CASTOR

Distribució de la sismicitat. Marró-epicientres 1845-1996 (70). Roig-epicentres 1996-2011 (210). Groc-epicentres Castor IX-X 2013 (500).  Font: IGN, IGC

Detall de la distribució dels epicentres simicitat Castor segons coordenades IGN. Linia blava representa la falla d'Amposta que presenta cabussament cap al NO. Font: IGN

Distribució de les profunditats dels hipocentres durant la sismicitat Castor. Font: IGN

Mecanisme focal, segons IGN, del sisme M=4,2. Mostra dos solucions: 1) falla direcció NE-SO però amb cabussament cap al SE que no es correspon al de la falla d'Amposta, es descarta esta solució.  2) falla direcció NO-SE amb cabussament cap al SO mostra l'activitat sismica d'una falla conjugada i no contemplada en estudis de paleosismicitgat i falles actives. 

Web QAFI amb representació de les falles actives considerades en roig. En negre localització de Castor. En groc les falles conjugades possiblement responsables de l'alliberament d'esforços tectònics acumulats.

Grafic superior, seqüència sismica segons la magnitud assolida. Gràfic inferior, seqüència sísmica segons el nombre de sismes. S'observen dos seqüències sísmiques: A) eixam de sismes associats a l'activitat Castor. B) seqüències de sime important i rèpliques que s'associa a l'alliberament d'esforços tectònics.

   

DISCUSIÓ:
a) La localització dels simes mostren errors considerables. Els epicentres poden tenir errors de +/- 15-20 km, s'haurien de situar al voltant de Castor. Els hipocentres errors de +/- 4-8 km considerant que s'han produit a uns 2 km de profunditat.
b) La majoria de falles actives mostren dieccións NE-SO.
c) El mecanisme focal suggereix dos direccions preferents de falles responsables dels sismes. Falles de direcció NE-SO amb cabussament cap a l'E, són petites falles ja observades en la sismica de principis dels anys 70 i 80. Falles de direcció NO-SE, serien noves falles trobades en sísmica del 2005, i correspondrien a les conjugades de direcció catalànids.
d) La causa de la sismisitat sembla associada a l'activitat industrial d'injecció del gas, producient el que s'anomena sismicitat induida. Ĺa segona fase sísmica sembla allibrerar esforços acumulats com a conseqüència del desplaçament de la massa d'aigua que canvia les condicions de pressió de poro en els plans de falla.
   
CONCLUSIONS:
1) Es fa necessari la revisió de la localització dels hipocentres i epicentres
2) Es fa necessari disposar de xarxa de sismògrafs ubicats a "offshore"
3) S'ha de fer una exhaustiva revisió dels criteris que defineixen les falles actives
4) S'ha d'avançar en millorar la metodologia per determinar esforços acumulats a les falles
5) En el millor dels casos, es necessari anar millorant la capacitat científica per poder establir quan i com es lliberaran els esforços tectònics acumulats en falles

QÜESTIONS:
- Si l'activitat Castor no hagues condicionat l'alliberament d'esforços acumulats que hauria passat en un futur indeterminat?
- I si tots els esforços acumulats ja s'han allierat? I si no?