dilluns, 22 de desembre de 2014

El VII El Simposi sobre l’Ensenyament de les Ciències Naturals a les Terres de l’Ebre

Després de celebrar el Simposi de Balaguer al març del 2002, es va rebre amb molta il.lusió el fet de que des de la Universitat Politècnica de Catalunya, ens proposesen a les Terres de l’Ebre la possibilitat de poder realitzar el simposi de ciències.

Des de les Terres de l’Ebre es va entendre la proposta com un repte i una manera de fer país, a la vegada que teniem la possibilitat de donar continuïtat als simposiums sobre l’Ensenyament de les Ciències, que des de la primera trobada a Vic, s’han anat repetint de manera períòdica arreu de Catalunya.

Hom va considerar el fet de que des de les Terres de l’Ebre es necesitaba el màxim soport del col.lectiu de professorat de primària i secundària per tirar endavant aquest projecte que, si més no, ens posava a prova davant de tota la comunitat educativa. La realitat es va fer plausible ràpidament, quan un bon nombre de profesores i professors de les Terres de l’Ebre es van vincular a l’organització del Simposi. El projecte, que tants esforços ha necessitat per part de tothom culmina aquests dies 7, 8 i 9 d’abril de 2005 a la ciutat de Tortosa. La col.laboració de moltes de les institucions de les Terres de l’Ebre, també ha ajudat a tirar endavant el Simposi. Des d’aquí, el nostre reconeixement a tots els col.laboradors i als que ens han donat el seu soport.

Amb l’ànim d’aportar el millor que tenim a les Terres de l’Ebre, no es pretén res més que realitzar una trobada de diferents professors i professores que tenen com objectiu fonamental: ‘aportar les seues experiències i recursos al debat pedagògic sobre l’ensenyament de les ciències’. La possibilitat de poder intercanviar opinions i experiències en continguts, procediments i valors, fa del Simposi el lloc més idoni per posar en comú les més diverses sensibilitats que hi ha entre el professorat en matèries com biologia, geologia, botànica, paleontologia, física, química, medi ambient...., amb rigor i fonament científic, tot posant de manifest la necessitat de recorrer a l’ús de diferents tecnologies en el marc de l’actual societat que no para d’evolucionar.

La participació del professorat queda reflectida en la gran diversitat de conferències, debats, comunicacions, exposicions, tallers i sortides de camp, que es recullen en els volums que teniu a les mans. Com podreu valorar, les diverses aportacions posen de manifest el conjunt de tècniques que a tots els nivells de l’ensenyament infantil, primari, secundari, batxillerat, formació professional i universitària, es venen utilitzant per a una millor formació i educació del jovent actual.

Entre aquestes línies també es pot llegir com, el dia a dia de la tasca d’ensenyant i educador, és ambivalent. Per un costat gratificant, quan l’alumnat es mostra receptiu en allò que l’escola i el professorat li ofereixen, i per un altra banda, les dificultats, el repte en definitiva, en que topen aquests ens educatius en oferir allò que pot motivar a una part significativa de l’alumnat. Tanmateix, la tasca final del professorat, que està en contacte amb la realitat quotidiana, no es pot quedar solament en això, potser caldrà buscar vies de participació activa l’elaboració dels models que es volen aplicar amb l’objectiu de mantenir cohesionat el triangle: societat-alumne-escola.

Tortosa, 15 de gener de 2005
Alvaro Arasa Tuliesa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada