GEOLOGIA APLICADA TERRES DE L'EBRE MAESTRAT DELTA DEL EBRO, TORTOSA, AMPOSTA, GANDESA, MORA D'EBRE, FALSET, MIAMI, VINAROS, TRAIGUERA, CATI, LA JANA, SANT MATEU, LA SALSADELLA, CANET LO ROIG, ROSSELL, CALIG, BENICARLO, PEÑISCOLA, ALCALA DE XIVERT, ALCOCEBRE, CERVERA, SANT JORDI, XERT, SANT RAFEL, LA RAPITA, ALCANAR, ULLDECONA, VALENTINS, SANT JOAN DEL PAS, BARRI CASTELL, LA SENIA, GODALL, LA GALERA, MASDENVERGE, FRAGINALS, SANTA BARBARA, MAS DE BARBERANS, SANT JAUME D'ENVEJA, MONTELLS, LOUET, POBLE NOU, DELTEBRE, RIUMAR, L'AMPOLLA, CAMARLES, PERELLO, AMETLLA DE MAR, L'ALDEA, BITEM, VINALLOP, CAMPREDO, REGUERS, ROQUETES, JESUS, ARRABAL, ALFARA, PAULS, XERTA, TIVENYS, BENIFALLET, PINELL, HORTA SANT JOAN, ARNES, BAT, BATEA, CASERES, CORBERA, FATARELLA, VILLALBA DELS ARCS, POBLA MASSALUCA, FLIX, RIBAROJA, ASCO, VINEBRE, GARCIA, MORA NOVA, MIRAVET, BENISSANET, GINESTAR, RASQUERA, DARMOS, TIVISSA, MOLAR, LA TORRE, LA PALMA D'EBRE

--------------------------

https://usuaris.tinet.cat/aarasa/

https://www.ebrerecerca.cat

  -+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-+-

GEOLOGIA APLICADA

per saber quanta aigua tens - para saber cuanta agua tienes

aigües superficials - aiguas superficiales

aigües subterrànies - aguas subterráneas

pous i fonts - pozos y fuentes

analítiques d'aigua - análisis de aguas

Construcció d’un pou. Maquinària especialitzada. Dibuixar l’estratigrafia Disposar d’una bona canonada i reixeta adient a les zones permeables Realitzar diagrafia gamma ray pot ser una bona alternativa Realització aforament. Canonada i bomba. Es pot fer un aforament amb cabal continu o escalonat progressiu Anotar descensos i recuperació del nivell de l’aigua. Fonamental L’experiència orienta on posar la bomba i la seua potència. Les característiques hidràuliques del pou ens permetran una millor gestió de l’aigua subterrània Aquí és on entra la necessitat de calcular les característiques. L’aqüífer s’ha d’utilitzar en coneixement. No hi ha prou en bombejar aigua. No s’han de malbaratar els recursos d’aigües subterrànies. Amb el coneixement de les característiques hidràuliques, es poden conèixer variables com: Transmissivitat Coeficient emmagatzematge Eficiència del pou. Pèrdues de càrrega Radi influència Descensos al pou i altres de veïns, valorant impactes Com respondrà el pou a bombejos continus sense parades Com respondrà el pou amb bombejos i parades amb recuperació Quines afeccions tindran altres pous veïns Qualitat de l’aigua … … … …

Construcción de un pozo. Maquinaria especializada. Dibujar estratigrafía Disponer de una buena tubería y rejilla adecuada en las zonas permeables Realizar diagrafía gama ray, puede ser una buena alternativa Realización aforo. Tubería y bomba. Se puede hacer un aforo con caudal continuo o escalonado progresivo Anotar descensos y recuperación del nivel del agua. Fundamental. La experiencia orienta donde poner la bomba y su potencia. Las características hidráulicas del pozo nos permitirán una mejor gestión del agua subterránea. Aquí es donde entra la necesidad de calcular las características. El acuífero se debe utilizar en conocimiento. No hay suficiente en bombear agua. No se deben malgastar los recursos de aguas subterráneas. Con el conocimiento de las características hidráulicas, se pueden conocer variables como: Transmisividad Coeficiente almacenamiento Eficiencia del pozo. Pérdidas de carga Radio influencia Descensos en el pozo y otros vecinos, valorando impactos Como responderá el pozo a bombeos continuos sin paradas Como responderá el pozo con bombeos. paradas y recuperación Qué afecciones tendrán otros pozos vecinos. Calidad del agua … … … …

---

a>  

GESTIÓ DELS SEDIMENTS DEL RIU EBRE:

OPTIMISME VS MESURES PAL·LIATIVES

GESTIÓN DE LOS SEDIMENTOS DEL RÍO EBRO: OPTIMISMO VS MEDIDAS PALIATIVAS

ARTICLE

RESUM. La pervivència del delta de l'Ebre a mig-llarg termini està seriosament compromesa per la regressió de la línia de costa causada fonamentalment per la disminució de les aportacions sedimentàries, els fenòmens de subsidència i la pujada del nivell del mar. S’aporta una valoració sobre en quina mesura la subsidència de la plana deltaica podria ser contrarestada a partir de la gestió del sediment de la conca hidrogràfica i la utilització dels canals de reg com conductes per aportar sediment. Per a això, s'estimen les aportacions de sòlids en suspensió en el curs baix del riu Ebre durant els anys hidrològics 2010-2011 al 2017-2018 i les potencials reserves de sediment acumulat en les preses. Els resultats obtinguts suggereixen que només una utilització integral i decidida de tots els recursos sedimentaris de la conca hidrogràfica podria contrarestar de forma significativa i a mig termini els efectes de la subsidència a la plana deltaica.

RESUMEN. La pervivencia del delta del Ebro a medio-largo plazo está seriamente comprometida por la regresión de la línea de costa causada fundamentalmente por la disminución de los aportes sedimentarios, los fenómenos de subsidencia y la subida del nivel del mar. Se aporta una valoración sobre en qué medida la subsidencia de la llanura deltaica podría ser contrarrestada a partir de la gestión del sedimento de la cuenca hidrográfica y la utilización de los canales de riego como conductos para aportar sedimento. Para ello, se estiman las aportaciones de sólidos en suspensión en el curso bajo del río Ebro durante los años hidrológicos 2010-2011 al 2017-2018 y las potenciales reservas de sedimento acumulado en las presas. Los resultados obtenidos sugieren que sólo una utilización integral y decidida de todos los recursos sedimentarios de la cuenca hidrográfica podría contrarrestar de forma significativa y a medio plazo los efectos de la subsidencia en la llanura deltaica.