divendres, 30 de gener de 2015

De les “pedres de l’encantèri” a Paüls
Alvaro Arasa Tuliesa
Publicat a la revista de Paüls
AGREGADO CRISTALINO. PARECEN "JACINTOS",
SE ENCUENTRAN AL SUR DE LOS CATALÁNIDES, ZONA ENLACE CON LA IBÉRICA, 
AL MASSÍS DEL PORT,  EN FACIES KEUPER DE LUTITAS GRISES

La vall de Paüls està excavada en materials triàsics, calcàries a la serreta Mitjana i serra dels Masos; argiles, guixos i calcàries als plans de Vall de Vinyes, Masos i Sorts. Vorejant tota la vall apareixen margues grises i roges, atribuïdes al Keuper del Triàsic, a les quals s’associen moltes de les fonts que trobem en estos indrets. Des d’aquí fins la Coscollosa al sud, Punta de l’Aigua i Mola Grossa al nord, els materials són principalment calcàries i dolomies molt fracturades del Juràssic, recullen i filtren aigua de pluja que més tard sortirà per les diferents fonts que hi trobarem més avall.
És a la formació de margues grises, o argiles amb molt de carbonat càlcic, que voreja la vall de Paüls, on es troben les “pedres de l’encanteri”. No sabem massa be com apareix esta terminologia, el seu nom, ens evoca atribucions i propietats, podríem dir de “llegenda” o “esotèriques”. 


El cert és que el terme ens ha cridat l’atenció i sense esperar a que arribe el cap de setmana ens hem atansat a Paüls per buscar-ne. La primera vegada no varem tenir èxit, però la segona sí. En varem trobar. Hem arribat a la conclusió que tenen caràcter local i no apareixen per tot arreu. És a les rodalies del poble, en direcció al coll del Guix on n’hem trobat. Segurament molts dels que viuen a Paüls coneixen aquestes “pedres” cristal·litzades.
El fet d’escriure quatre ratlles sobre l’existència d’estos agregats cristal·lins no ha de comportar que exhaurim el jaciment. S’ha de preservar, per si algun noi o noia volen fer-se un “encanteri”. No se si els hi resultarà, però la llegenda i màgia per als paülencs ha de ser cautelosa i recelosa a la vegada per a la seua preservació. Desprès d’anar experimentant amb els agregats en diferents llocs de la casa i portant-los sobre el cos, podem afirmar no haver experimentat cap sensació normal o paranormal que puguem dir sigue degut a la proximitat del mineral. Segurament no deu de tenir efectes secundaris, tot i que el terme de “pedra de l’encantèri” així ho suggerix. Altres propietats paracientífiques o esotèriques no hem pogut comprovar-les, com són: afinitat amb els signes del zodíac, propietats curatives o espirituals....
A nivell mineralògic l’anomenada “pedra de l’encanteri” resulta ser un agregat cristal·lí en forma de pinya. De les que hem trobat podem dir que tenen una mida no més gran de 2 cm. Aspecte d’una menuda pinya semicircular amb cristalls petits a la base, mes grans al sostre amb tendència a obrir-se subhoritzontalment. Les puntes semipiramidals dels cristalls presenten petites macles en forma de “chevrons” o triangulars. L’aspecte visual és de tons foscos a la llum natural, tot i que si es mira davant d’un llum més potent s’observen colors melosos foscos. Entenem que el color fosc pot tenir diferents orígens, ferro reductor, manganès, possible contingut elevat en matèria orgànica, etc. Les imatges que acompanyem mostren dos tonalitats diferents. Els tons verdosos no es correspon amb el color verdader. Els tons de la imatge amb detall s’apropa més a la realitat, observant un to melós en el seu interior.
El fet de trobar estos agregats entre argiles i margues del Keuper ens ha suggerit la possibilitat de que es pugue tractar de “jacints”, els quals poden ser habituals entre estos materials. Per valorar esta possibilitat primer de tot hem calculat amb precisió la densitat d’estos agregats. El mètode ha estat mitjançant un picnòmetre, l’error que es pot cometre és molt menut. Hem obtingut una densitat real de 2,68 g/cm3, molt propera als valors absoluts de 2,65 g/cm3, que s’acostumen a obtenir en quars pur. Inicialment hem atribuït l’anomalia a la presència de possibles impureses així coma les petites esferes de color blanquinós que s’acostumen a trobar entre els cristalls com a una segona fase de cristal·lització. També hem valorat la duresa del mineral, observant que els cristalls ratllen l’acer, el vidre i l’ortosa, però no ratllen el quars ni el topazi. Segons els valors de la densitat i duresa ens suggerix associar-los a un silicat, possiblement un òxid de silici (SiO2). La duresa, entesa com el mineral que ratlla a un altre, com a mínim es inferior a 7 del topazi i superior a 6 de l’ortosa en l’escala de Mohs. La seua aparença ens recorda que poden ser agregats cristal·lins de quars tipus “jacints”. Remarquem el fet de que els “jacints”, que evidentment acostumen a aparèixer entre les margues del Keuper, com en el cas que ens ocupa, presenten unes caresls sistemes de cristal·lines molt ben formades, fet que no observem clarament en els que trobem a Paüls. Motiu que situa en una tessitura de dubte relatiu sobre si és totalment quars.

Per acabar, dir que hem dut a terme l’anàlisi d’una mostra mitjançant la tècnica de difracció de Rx, entesa com la proba definitiva per a determinar amb precisió la identificació de la seua mineralogia. La resposta ha estat contundent i al 100% s’ha corroborat completament la hipòtesi de treball inicial. Mineralògicament, les mal anomenades “pedres de l’encanteri” són agregats cristal·lins de quars pur. No s'ha fet analisi dels elements traça, de manera que  no sabem amb exactitud qui aporta el color fosc, podria ser  Manganès, matèria orgànica o altres elements.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada