dissabte, 21 de març de 2015

HOMENATGE A PIUS FONT i QUER
31-5-2015

BIOGRAFIA
Encara que Font Quer va nàixer a Lleida ( al 1888, fill de farmacèutic ) , essent ell ben menut la família es va traslladar a viure a Manresa. (Val a dir que va conservar sempre la parla occidental.) De la comarca del Bages són els seus primers treballs i la tesi doctoral en Farmàcia. Era també llicenciat en Ciències Químiques.
Va pertànyer al cos de Farmàcia Militar el que li va permetre, aprofitant les diferents destinacions, fer estudis de les respectives flores locals, pot ser els més valuosos els duts a terme a les muntanyes del Rif.
La seva vida professional va estar lligada fonamentalment al Museu de Ciències Naturals de Barcelona del que va ser nomenat Director el 1930. D’allí sorgiria el seu gran projecte de l’Institut Botànic que va començar a caminar el 1935 per esdevindre una institució de reconegut prestigi internacional.
En les oposicions per  a professor a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona ( 1922 ) la plaça fou atorgada a un altre aspirant. molt menys preparat , fet que va provocar un gran enrenou entre el món científic de tot l’ estat.
Any després, ( 1932 ) entraria a formar part del claustre de la Escola Superior d’Agricultura de Barcelona ( d’allí sortiria Introducció a la Botànica ) i al 1933 al de la  Universitat Autònoma com a professor de Botànica Farmacèutica.
En acabada la guerra va ser condemnat a vuit anys de presó, sota una absurda acusació de rebel·lió militar. En va complir dos (Montjuich :1939-41) . Les pressions de diversos científics van aconseguir aturar aquell disbarat, encara que,  se’l va desproveir  de tots els seus càrrecs .
La Editorial Labor de Barcelona el va contractar com a cap de redacció de les seccions de Farmàcia , Química i Ciències Naturals. Així veurien la llum els manuals de Medicamenta, el Diccionario de Botànica, publicacions divulgatives com Plantas Medicinales , i altres.
La gran tasca investigadora de Font Quer , va incloure a més dels nombrosos treballs de sistemàtica, la geobotànica (va ser l’introductor a Catalunya dels mètodes fitosociològics de Braun-Blanquet) i la micologia.
Amb la seua mort, el 1964 , desapareixia una de les figures més transcendents de la botànica europea del segle XX.

BIBLIOGRAFIA SELECTIVA
D’entre més de 200 articles, publicacions i traducciones voldríem consignar només els següents
1.- Treballs més o menys vinculats a les Terres de l’Ebre
.- Una excursión botànica a la Catalunya Transibèrica. Treb.Inst.Catal. Hist. Nat.I : 1- 27 Barcelona 1915.
.- La ciència d’en Sovatger. Butll. Centre Excurs. del Bages gener-març. Manresa 1916.
.- Vuit dies d’excursió botànica als Ports de Tortosa. Anuari  Junt. Ciènc .Nat. . II : 619-632 Barcelona 1917.
.- Contribució al coneixement de la flora catalana occidental. Treb. Mus.Ciènc.Nat. V. 1 sèr. Bot. 3 : 193-233, 2 làm. Barcelona 1920.
.- El Zigophyllum album a Catalunya. Butll.Inst.Catal.Hist.Nat.XXXIV : 193-195, Barcelona 1934.
.- Vegetació ( de la comarca de Tortosa ). Inst.Catal. Hist. Nat.: 19-23 Barcelona 1935
2.- Llibres publicats
.- Iniciació a la Botànica.- 1938
.- Flórula de Cardó . 1950
.- Diccionario de Botànica. 1953
.- Botànica pintoresca . 1960
.- Plantas Medicinales ( El Dioscórides renovado ). 1962



Presentació de la sortida per part de Rafel Curto i Salva Cardero membres d'Ebrerecerca 

 Rafel Curto conversant amb el catedràtic de botànica de la UB Julià Molero i Joan Felip

Assistents a la sortida homenatge a Pius Font i Quer

 per a la posteritat....


 classificant......

Tragopogon sp

Aquilegia vulgaris

Platanthera chlorantha

Cephalanthera rubra

Centaurea lagascana podospermifolia

començant a dinar a Millers...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada